No som més que aixó

El meu Web Master em demana una caracterització o autodefinició. No és difícil: som un vago sense mala consciència. No la tenc, la mala consciència, perquè sé que Déu Nostre Senyor ens creà així: no hi havia massa feines a fer en el paradís. La necessitat de treballar fou conseqüència del pecat que cometeren els nostres primers pares, però ningú no em negarà que aquest càstig per a ells i per als seus descendents no fou una mesura injusta i desproporcionada. Déu, tanmateix, no va poder canviar els gens de quan ens va fer originalment de fang i que ens inclinen a “la dolce farniente”. El ser humà, decididament, des dels seus orígens no està fet pel treball. Sabut és, per altra banda, que quan els homes que haurem fet bondat –i jo crec que encapçalaré la fila– arribem al cel no ens haurem de rompre cap costella amb les tasques que allà tenen reservades per a nosaltres. Es tractarà, segons ens han explicat, de contemplar la magnificència del Creador i, en tot cas, de cantar música polifònica, tasca per a la qual –n'estic segur– aviat seré dispensat. Serà bo de dur.

Algú que obri aquesta plana web i observi l'interès que d'una manera o altra he mostrat per temes tan diversos com l'art, la ciència, l'esport, la filosofia, els cavalls podrà pensar que  la meva declaració de vago sense escrúpols no és del tot sincera. S'equivocarà. Perquè, salvant totes les distàncies necessàries, jo som com el Quixot, del què Voltaire va afirmar que s'inventava passions a fi de poder exercitar-se una mica.